Lloret celebra el seu primer centenari d'independència municipal
Aquest dimarts 31 de desembre de 2024 el poble de Lloret de Vistalegre ha commemorat en un acte a la plaça de Jaume I una data molt assenyalada i significativa. Aquest dia fa cent anys es va reunir el primer consistori per a aprovar la seva constitució.
L'acte va començar fent un reconeixement molt sentit als batles que han presidit l'Ajuntament des de l'any 1924. Aquests foren Jaume Ferrer Jaume "Traquet", Bernat Garcias Bauzà "Ferrer", Antoni Ferrer Llabrés "de sa Mudaina", Magdalena Cifre Cerdà, mestra pollencina que faia feina a l'escola de Lloret i que va ser la primera batlesa d'un poble a Mallorca; Antoni Bauzà Vanrell "Son Vent", Damià Llabrés Gelabert "Llabrés", Gabriel Camps Adrover "Socies", Llorenç Jaume Gelabert "Putxet", Mateu Tomàs Cerdà "Poleo", Bartomeu Picornell Gelabert "Blanc", Gabriel Verd Picornell "Llofriu", Rafel Jaume Gelabert "Ruberto", Josep Roig Regis "Negret", Arnau Mateu Gelabert "Ferrerico", Miquel Coll Real "Lleter", Joan Jaume Ramis "Mino", Jaume Coll Oliver "Son Serveret", Antoni Bennasar Pol i l'actual Sebastià Amengual Figueras.
També es va agrair la tasca de tots els regidors que han acompanyat aquests batles i a tots els funcionaris i empleats que han treballat a l'Ajuntament.
L'actual batle de Lloret, Sebastià Amengual, va destacar que amb aquest acte es volia celebrar "els primers cent anys de la independència de Lloret, cent anys de reafirmació de la nostra identitat, geogràfica, cultural, econòmica i política".
Amengual va agrair "a totes aquelles persones que des del seu àmbit, sigui polític, cultural, econòmic, laboral, han aportat el seu granet d'arena perquè Lloret sigui avui el poble que coneixem, i encoratjar a tots els lloritans a continuar aportant per fer de Lloret encara un poble més gran".
El batle també va anunciar que l'any 2025 serà un any ple d'actes pensants per commemorar aquesta data tan assenyalada.
Per organitzar aquesta celebració l'Ajuntament va acordar la creació d'una Comissió del Centenari formada per: Arnau Mateu, Miquel Coll, Joan Jaume i Antoni Bennasar, exbatles del consistori; Andreu Ramis, Pau Bibiloni, Miquel Àngel Coll, Felip Munar i Xisca Niell, grans coneixedors i cronistes de la història de Lloret; per Montse Cueto, jutgessa de pau, i Tomeu Martínez, arxiver, a més de tots els membres del consistori actual.
Al llarg de l'any, gràcies a la col·laboració de la delegació de Lloret de l'Obra Cultural Balear, s'organitzarà un cicle de conferències sobre el municipi, el seu estat actual i una visió de futur; conferències temàtiques i es tancarà l'any amb unes Jornades d'Estudis Locals dedicades a aquests primers cent anys d'independència.
També s'organitzaran itineraris per conèixer millor el poble i el terme: els canvis de noms de carrers, on hi ha hagut comerços i altres establiments o les diverses ubicacions de l'escola.
L'Ajuntament també vol promoure la declaració dels primers comerços emblemàtics de municipi i les festes del calendari com la Fira, Sant Domingo o el Sequer comptaran amb actes centrats en el Centenari, com una exposició de fotos històriques o una de documents destacats tant de l'arxiu com del registre. També hi haurà concerts de diferents estils musicals amb artistes locals. El 2025 també es commemora una altra efemèride, com són els quatre-cents anys de l'Església parroquial.
ACTUACIONS I LOGO
L'acte del Centenari celebrat aquest dimarts 31 de desembre va gaudir de les actuacions de l'Agrupació Cultural Brocalet i dels dimonis de la Colla dels Dainats de l'Infern, en homenatge a la figura de Bernat Regis Costa «Corredor», nomenat com a saig per part del primer consistori i que també era conegut per representar al Cocodimoni.
També es va presentar el logotip que vol ser la imatge representativa per a tots els actes que s'aniran celebrant al llarg de 2025. L'autor del logo guanyador és Jordi Navarro, un jove dissenyador gràfic català que es va instal·lar a Lloret fa uns cinc anys.
Les actuacions musicals es van tancar amb Paula Riera, una soprano descendent de Lloret que va representar tres peces acompanyada per Marc Cladera al piano.
PLACA AL PRIMER AJUNTAMENT
Per acabar els presents es van dirigir a la casa on es va reunir el primer consistori de Lloret de Vistalegre i que avui en dia forma part de la plaça Jaume I. Allà el batle Sebastià Amengual, acompanyat del batle de Sineu i dels membres del consistori i de la Comissió del Centenari, van descobrir una placa commemorativa d'aquell moment històric i que servirà per deixar testimoni que fou allà mateix on, ara fa cent anys, es va constituir el primer consistori que portaria a Lloret cap a la independència definitiva.
CONTEXT HISTÒRIC
El 31 de desembre es consumava la segregació de Llorito del municipi de Sineu, setmanes després que el ple de l'Ajuntament de Sineu va aprovar aquesta segregació a petició de quasi tres-cents lloritans.
La independència de Llorito, nom que tenia abans de la seva segregació i l'adopció del nou topònim Lloret de Vistalegre, s'ha d'entendre com un procés històric que s'inicia a finals del segle XVIII. Abans de la segregació definitiva es varen viure dos breus episodis d'independència.
El primer va ser arran de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1812, la Constitució de Cadis, coneguda amb el nom popular de "La Pepa" per haver estat promulgada el 19 de març, dia de Sant Josep.
Gràcies al nou marc constitucional, llogarets com Llorito es varen poder segregar. Però el retorn del rei Ferran VII, el maig de 1814, va suposar l'abolició de la Constitució i de tot vestigi legislatiu liberal. Es varen anul·lar tots els decrets i disposicions; així mateix, municipis que s'havien segregat es reintegraren en els seus ajuntaments matrius, com fou, en el nostre cas, amb l'Ajuntament de Sineu. Aquesta primera segregació va durar menys de dos anys.
La segona independència de Llorito va ser durant el període conegut com el Trienni Liberal. El 7 de març de 1820 es va produir un pronunciament liberal que va empènyer el rei Ferran VII a jurar la Constitució de 1812 i la seva reinstauració. Aquest període acabà l'octubre de 1823 amb el retorn de Ferran VII i la seva política absolutista. Aquesta segona segregació va durar poc més de tres anys.
Durant el segle XIX es va mantenir la voluntat d'aconseguir la independència, un sentiment que s'enfortí en moments i circumstàncies específiques: un d'aquests moments es va produir el 1821 amb la creació de la 'vicaria in capite' de Llorito.
L'altra circumstància favorable fou la creació de la Junta Administrativa de sa Comuna, documentada a partir de la dècada del 1870, integrada pels regidors lloritans que formaven part del consistori de Sineu i altres representants de la població lloritana, que actuaven en certa manera, com a contrapoder de l'Ajuntament sineuer.
Ja dins el segle XX, a partir de 1903 i fins a 1917, es va fer notòria la voluntat d'independència. Però en aquest temps Llorito no tenia prou població per assolir-la. És per això que en un primer moment es va proposar a la Diputació la creació d'un nou municipi a partir de la unió dels llogarets de Llorito i Pina. No es va consolidar, però es podria dir que l'inici del camí cap a la independència era inevitable.
Una altra fita clau és el decret promogut, el 1913, pel bisbe Campins que creà la parròquia de Nostra Senyora de Loreto. Aquest fet seria determinant de cara a la delimitació del nou terme municipal.
Mentrestant, la Junta Administrativa de sa Comuna continuava amb la seva activitat, entrant amb aspectes que no eren pròpiament de gestió forestal com, per exemple, quan es va decidir la creació del cementeri municipal. Una altra fita important fou la creació del Jutjat Municipal, l'any 1922.
I així arribem el març de 1924, quan durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, s'aprovà un decret Llei sobre l'Estatut Municipal. Aquesta nova legislació no contemplava un mínim de població, que era l'entrebanc que fins aleshores s'havia utilitzat per denegar la independència. L'aplicació d'aquest decret és el que va permetre que el 31 de desembre de 1924 es constituís el nou Ajuntament de Lloret de Vistalegre.
El 17 de desembre de 1924 la Comissió Permanent de l'Ajuntament de Sineu, a petició de gairebé 300 persones residents a Llorito aprovà informar favorablement la petició de segregació i traslladar-la per a la seva aprovació al Ple de l'Ajuntament de Sineu.
Així, el delegat del Govern Civil, assabentat de la decisió del consistori sineuer favorable a la segregació de Llorito, designà els regidors que formarien part d'aquell el primer consistori del nou municipi de Lloret de Vistalegre.
Aquests foren: Sebastià Puigserver Jaume «Agustí», Llorenç Oliver Sastre «Morret», Joan Verd Fontirroig «Llofriu», Josep Gili Camps «Llubí», Mateu Vanrell Camps «Vanrell», Jaume Ferrer Jaume «Traquet», Sebastià Camps Vanrell «Fuster», Antoni Real Llabrés «Bossa» i Miquel Campins Pol Fiol «Catalí»
Aquests regidors es reuniren el 31 de desembre de 1924 a la seu de l'entitat local menor que, aleshores, era la casa número 1 del carrer de Sant Joan, avui desaparegut. L'objectiu de la reunió era ratificar l'acta de segregació de Sineu i constituir el nou consistori. A la votació secreta va ser proclamat batle Jaume Ferrer Jaume; així mateix, Mateu Vanrell Camps fou designat primer tinent de batle i Sebastià Puigserver Jaume, segon tinent de batle. Igualment, fou nomenat secretari interí del nou Ajuntament el qui ja era secretari del Jutjat, Antoni Picornell Jaume «Blanc».
Aquest mateix dia, dos regidors varen presentar la seva renúncia per no reunir les condicions requerides. El 18 de gener de 1925 es designaren dos nous regidors: en Joan Nicolau Munar «Calussa» i Julià Gomila Fontirroig «Recolat», per cobrir les vacants.
Durant el mes de gener de 1925, el Consistori es va reunir en tres sessions extraordinàries i la Comissió Permanent en cinc sessions que se celebraven cada divendres a les sis de l'horabaixa. La feina i les ganes eren moltes per posar en funcionament el nou municipi: es crearen les Comissions d'Hisenda, Foment i Governació d'acord amb el que establia l'Estatut Municipal; s'havia de tancar el pressupost per a l'any en curs i es començaren a prendre les primeres decisions com els nomenaments d'Antoni Sastre Nicolau «Maravilla» auxiliar de secretaria i de Bernat Regis Costa «Corredor» com a saig.
Una altra tasca important del nou consistori va ser la creació d'una comissió mixta amb l'Ajuntament de Sineu per tal de concloure qüestions tan importants com el repartiment d'actius i passius, la delimitació definitiva del nou terme municipal, la confecció del padró del nou municipi i la futura gestió de sa Comuna.
