Les diverses alqueries àrabs que es trobaven dins l’actual terme de Lloret foren repartides pel Rei en Jaume I entre els seus col·laboradors, encara que en conservà els alous. Una d’aquestes alqueries i rafals era la de Benigalip, que correspongué a Ponç Olzet i a cinc cavallers de Manresa. A partir d’aquí l’Alqueria s’anomenà Manresa. En el segle XIV començà a establir-se i a sobresortir entre les alqueries veïnes. Al segle XVI constava ja de 20 famílies. El nucli seguí augmentant amb l’establiment del Convent de Nostra Senyora de Loreto i se substituí el nom de Manresa pel de Llorito. Al segle XVIII la població era pròxima als 500 habitants, i ja dins el segle XX culminà un llarg procés de separació municipal de Sineu, que havia començat el segle anterior; fou l’any 1924 i coincidí amb el moment de màxima població de Llorito (1200 habitants).
Amb la independència de Sineu, s’implantà el topònim de Lloret de Vistalegre.
Actualment té una població de 1512 habitants.